Hem començat el tema de tractament d'àudio, i com a introducció aquests són els principals formats d'arxius:
CDA: Significa Compact Disc Audio i va ser creat per Philips als anys 70. Tenen
freqüència de 44.1 KHz i son estereo. Té una molt alta qualitat de so però
necessita molta memòria, com tot té avantatges i inconvenients. Fa de suport
estàndard de distribució i comercialització de música.
WAV: Vol dir Microsofr Waveform i com el nom diu va ser creat per Microsoft
el 1987 i tenia com a objectiu fer-se estàndard en totes les aplicacions de
Windows, i ho va aconseguir. Admet diferents freqüències de mostreig i quatre
qualitats. Pot ser mono o estèreo. Té com a avantatge la seva alta qualitat.
MP3: La seva traducció és MPEG- 1 Layer 3 i va ser creat per Thomson
Multimedia i Fraunhofer Institute de Baviera. Pot emmagatzemar so de molta
qualitat i també comprimir, reduint la seva grandària, utilitzant el Codec que
substitueix l’arxiu original. També pot eliminar freqüències que els humans no
percebem, però al comprimir l’arxiu baixa una mica la qualitat. És l’estàndard
de la distribució de música per Internet.
RA: Significa Real Audio i és molt utilitzar per Internet. Té un potent
sistema de descompressió i no necessita treballar damunt de l’arxiu original,
que és molt més còmode. La seva qualitat és una mica baixa i per això no s’utilitza
mot per la indústria discogràfica, i es limita a Internet.